El xifratge de Vigenère és una de les grans fites en el desenvolupament de la criptografia. En aquesta secció expliquem com treballa aquest xifratge i per què és tan fort comparat amb els xifratges anteriors. L'origen d'aquest xifratge es pot localitzar en els treballs del genial italià Leon Alberti.

Nascut el 1404, Alberti va ser una de les figures capdavanteres del Renaixement; va ser pintor, compositor, poeta i filòsof. Va ser autor també de la primera anàlisi científica sobre perspectiva, d'un tractat sobre les cases volants i d'una oració fúnebre per al seu gos. Probablement és més conegut com a arquitecte: va dissenyar la primera Fontana di Trevi de Roma i va escriure De re aedificatoria, el primer gran llibre sobre arquitectura, que va actuar com a catalitzador en la transició del gòtic al Renaixement.

Encara que va tenir la idea més important durant tot un milenni sobre criptografia: no va ser capaç de desenvolupar un sistema complet de xifratge. Aquesta tasca la va deixar per a un grup d'intel·lectuals, els quals es van basar en la idea d'Alberti per desenvolupar un mètode de xifratge. Primer va ser Johanes Trithemius, un abat alemany nascut el 1482, després Giovanni Porta, científic italià nascut el 1535, i finalment Blaise de Vigenère, un diplomàtic francès nascut el 1523.

Vigenère es va assabentar dels escrits d'Alberti, Trithemius i Porta quan, a l'edat de 26 anys, va ser enviat a Roma en missió diplomàtica durant dos anys. Inicialment, el seu interès per la criptografia era totalment pràctic i lligat a la seva feina de diplomàtic. Als 39 anys, Vigenère va decidir que ja tenia prou diners per deixar la seva carrera i dedicar la vida als estudis. Va ser llavors que va examinar en detall les idees d'Alberti, Trithemius i Porta i va crear un xifratge poderós.

Visitant les pàgines de la barra del menú de l'esquerra, pots aprendre com es va inventar el xifratge de Vigenère, com treballa i per què és molt millor que el xifratge de substitució.